El punt

EL PUNT
PETER H. REYNOLDS 
Editorial: SERRES

Aquest llibre és una bonica faula sobre l'esperit creatiu que tenim tots al nostre interior. I ens ajuda a tots aquells que tossudament ens entestem que no sabem o que no podem expressar-nos artísticament, i ens anima a tots a "fer la nostra marca".
De vegades escoltem a nens dir: jo no en sé, a mi no en surt, no sé fer-ho bé, a mi no em sortirà... senten angoixa i frustració i no poden fer res. Doncs a la protagonista d'aquest llibre li passa lo mateix.

"La classe d'art s'ha acabat, però la Vashti continua enganxada a la cadira davant del paper en blanc. La seva senyoreta l'anima a dibuixar el que sigui! Però la Vashti no pot dibuixar.

 Ella no és cap artista! Per demostrar-li-ho, clava el llapis al paper, molt enfadada diu:"Ja està". El que la Vashti no sap és que aquell petit punt serà el començament d'un viatge ple de sorpreses, que l'ajudarà a descobrir l'artista que duu a dintre."
Amb aquest conte els petits ràpidament s'identifiquen amb la protagonista ja que alguns tenen aquesta sensació quan davant seu sorgeix alguna dificultat o veuen que els altres potser si se'n surten i ells no.

Per tant, és important reforçar l'autoestima i animar als nens davant de l'esforç que suposen certes tasques perquè tots sabem fer!!! 

Aquesta setmana hem treballat aquest conte amb els nens i les nenes de P-5 i mireu quin treball han fet:

Aquí us deixo un vídeo de la contacuentos Beatriz Montero, per si no coneixeu el conte...

T'estimaré sempre!!

Aquest conte ens fa parlar i compendre una mica millor la idea de l'amor incondicional dels pares vers als seus fills.

 Els nens i nenes es poden identificar amb en Cueta, el protagonista, i descobrir que malgrat cada persona és com és, tothom és igual d’important als ulls de les persones que ens estimen. 

En Cueta posa en dubte l’amor de la seva mare cap a ell i és molt fàcil que els infants si puguin veure reflectits, comprendre la idea que quan els pares s’enfaden o ens porten a l'escola no ens deixen d’estimar. El desenllaç queda totalment demostrat que aquest amor és infinit, fins i tot després de la mort. 

És un conte molt bonic amb unes il·lustracions molt grans i vistoses.

Amb aquest conte també podem parlar de la mort.

A l'escola aquest és un dels contes que expliquem en el període d'adaptació perquè hi han nens que tenen aquest sentiment quan els deixen a l'escola.

Por cuatro esquinitas de nada

Aquesta setmana la capsa màgica ens ha portat un conte que ens ha donat l'oportunitat de parlar amb als més petits de l'escola sobre la igualtat i la diversitat:

 POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA de Jérôme Ruillier, publicado por Editorial Juventud (també el podeu trobar en català Per quatre cantonades de no res).

Aprendre a ser tolerants, acceptar i amar la diferencia per entendre que "tots som diferents, tots iguals". 

També ens fa reflexionar sobre la integració i la inclusió: la primera implica, com en el conte, que l'objecte o la persona ha de canviar per integrar-se i la segona suposa que és l'entorn el que canvia per acollir i integrar a l'objecte o la persona.  

Cuadradito quiere jugar en casa de sus amigos Redonditos, pero no pasa por la puerta porque… ¡La puerta es redonda como sus amigos! «¡Tendremos que recortarte las esquinas!», le dicen los redonditos. «¡Oh, no! –dice Cuadradito– ¡Me dolería mucho!» ¿Qué podemos hacer? Cuadradito es diferente. Nunca será redondo.
¿Cómo tratarán de resolver entre todos este problema?





Dons aquest conte ens ensenya l'important que és treball en equip per buscar solucions, la solidaritat, l'acceptació i la inclusió.

Aquí us deixo el conte en català...

L'ESTRELLA DE LA LAURA

Aquest conte infantil és realment interessant i amb molt de potencial. És ideal per ensenyar als nens i nenes que, a vegades, ens hem de separar de les coses que estimem.
En aquest sentit, podem treballar la pèrdua en el sentit més ampli: la pèrdua d’una joguina, l’acomiadament d’un familiar que viu lluny de nosaltres, seguint per un company que marxa de l’escola fins arribar a la mort d’un ser estimat.



El conte explica com la Laura quan no pot dormir s'asseu davant la finestra i contempla les estrelles...però una nit mirant per la finestra veu una petita estrella que cau tot just davant de casa seva. Serà un somni? La Laura baixa ràpidament al carrer i, efectivament, allà és l'estrella, sobre la vorera. Sense dubtar-ho la agafa però…que passarà al matí? La Laura haurà de prendre una gran decisió.

A l'escola aquest és un dels contes que expliquem a P-5 per Nadal i aquesta història  ens dona l'oportunitat de parlar i  entendre que tot i que estimem molt un objecte, un animal o una persona, de vegades ens hi hem d’acomiadar i l’hem de deixar marxar.

Aquí us deixo el conte que he trobat en You Tube: