diumenge, 15 de novembre de 2020

Què ens fa Feliços?

Text de Marie-Agnès Gaudrat

 Il·lustracions de Carme Solé Vendrell


En aquests moments de restriccions que ens està tocant viure és un bon moment per reflexionar i iniciar una conversa amb els més petits de les coses que ens fan feliços.

Aquest llibre ens ajudarà a grans i a petits a descobrir els principals valors que hem de cuidar i que realment ens poden fer feliços.



És un conte molt bonic i poètic amb un missatge clar:
que l’origen de la felicitat és compartir la vida amb els altres i construir relacions positives basades en la generositat.

El text és fàcil de llegir i les il·lustracions són molt boniques!! 
Ah! i les seves pàgines desplegables ens conviden a interactuar amb els infants proposant diferents preguntes. 





Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada: " Què ens fa feliços? Claus per educar en la felicitat" del blog de Vicens Vives que ens ajuda a reflexionar i ens dona eines per treballar en aquest repte que és educar en la felicitat.

A l'escola és un dels contes que hem tingut molt present aquest inici de curs...




dilluns, 18 de maig de 2020

Jo mataré Monstres per tu

Jo mataré Monstres por tu
Santi Balmes i Lyona (il·lustradora)
Colecció: Principal Infantil

És un conte que ens presenta una història metafòrica sobre la por dels infants i que acaba amb un final molt bonic.


Tracta dos temes importants: la por dels petits a la nit i als monstres i la relació pares-fills(el vincle afectiu que aporta als fills la seguretat que necessiten per enfrontar-se a les seves pors, entendre-les i superar-les).

La Martina i una nena-monstre, l’Anitram són les protagonistes i les dues pateixen por nocturna. Tot i que viuen en móns diferents quan es fa fosc i arriba la nit, la Martina té por dels monstres i l’Anitram dels humans. I seran els pares de les protagonistes qui faran un paper important tranquil·litzant les seves filles.




Les pors són normals i fins i tot necessàries ja que ens  ajuden a madurar i ens ensenyen a ser previnguts. És important  acompanyar als infants perquè puguin anar superant les pors a mesura que van apareixent i així guanyar confiança.
Les pors van canviant segons l'edat dels infants van lligades a les diferents etapes del desenvolupament infantil. Podem tenir diferents pors: a la foscor, als personatges imaginaris, als animals, a quedar-nos sols...

Ja he compartit al blog diferents contes sobre aquesta emoció: El Punt( por a no saber fer), Una Mica Perdut(por a perdre'ns) i El Mostre dels Colors,version coronavirus( por a lo desconegut).

Jo mataré els Monstres per tu és un conte que no vol convèncer als nens i nenes que els monstres no existeixen, simplement vol explicar que de vegades tenim por de certes coses o persones perquè no les coneixem. Si fem un esforç i ens atrevim a apropar-nos, potser descobrirem que la por no tenia cap sentit.

I podem recordar aquesta frase:

“No és valent aquell qui no té por 
sinó aquell que és capaç de superar-la”
Nelson Mandela

dilluns, 11 de maig de 2020



A infantil hi han infants que fan rebequeries això és normal ja que s'estan reafirmam i necessiten trobar els límits per això és molt important i necessari posar-los.

És un conte que ens ajuda a parlar de la ràbia i l'enuig i ens explica de forma senzilla, a través de les seves il·lustracions, com un nen perd el control de la seva pròpia rebequeria i es converteix en un monstre que destrossa tot.


Autora: Mireille d’Allancé
Il·lustradora: Mireille d’Allancé
Editorial: Corimbo


En Robert no ha tingut un bon dia i s'enfada amb facilitat: per recollir les seves coses, pel sopar..., al final,el seu pare el fa anar a la seva habitació i ...
 “A dalt, a la seva habitació, en Robert sent que una Cosa terrible puja… puja, puja, fins que… GRAAAA surt de cop.”




Aquest conte ens ajuda a provocar una conversa, on cada infant pot explicar les seves vivències en el moment d’una rebequeria i valorar entre tots i totes si és possible trobar solucions. Es pot  tancar el “monstre a la capsa”?? i com ho podem fer?
Podem treballar l'autocontrol, acceptació d’un mateix i dels altres i la  resolució de conflicte.

Aquí us deixo aquest vídeo de la Montse Oller que us pot ajudar a treballar aquestes emocions amb els infants:


divendres, 1 de maig de 2020

Orelles de Papallona

Títol: Orelles de papallona

Autora: Luisa Aguilar
Il·lustrador: André Neves
Editorial: Kalandraka


Moltes vegades passa durant la infància, que els nens es fan mal l’un a l’altre amb paraules ofensives. 

Sovint, aquesta situació pot ser molt debilitadora per a l’ofès, que no pot respondre d’una manera adequada.

Aquesta no és una història trista, i les il·lustracions la transformen en una joia, és una bonica manera de parlar de la diversitat.


El personatge principal d’aquest llibre és una nena, Mara, que ha d’afrontar les burles dels seus companys d’escola.En principi això no sembla fàcil per a ella. Els nens criden: “La Mara és una orelluda!”. La Mara busca refugi en la seva mare i li pregunta si és cert, si de debò té les orelles tan grans. La mare de la Mara no només la tranquil·litza amb el seu amor, sinó que a més li ensenya un camí, una manera creativa per a respondre amb alegria i amb humor als nens que es burlen d’ella.

Ajudar l'infant quan es troba en una situació així no és fàcil i la mare de la Mara ho fa d'una manera brillant, traient importància a l'assumpte i fent veure a la nena que tenir les orelles grosses no és dolent, sinó tot el contrari "són orelles que voletegen sobre el cap i pinten de colors les coses lletges". A partir d'aquesta reflexió cada vegada que algun nen o nena insulta la Mara, aquesta té una bona resposta per donar-los.

A més a més, hem d' insistir en el fet que ser diferent no és dolent i fins i tot hem de reivindicar aquesta diferència per reforçar el caràcter.



Orelles de Papallona un llibre fantàstic, senzill però d'una gran bellesa, tant des del punt de vista literari com de les il·lustracions...





A l' escola és un dels llibres que es treballen a P-5 a l'estona Escoltem i Parlem.

Aquí podeu veure un vídeo del conte en castellà.

dilluns, 20 d’abril de 2020

Una Mica Perdut

UNA MICA PERDUT

Autor i il·lustrador: Chris Haughton
Editora Catalana: Pepa Montano
Traducció: Victoria Pradilla

Aquest àlbum il·lustrat és un àlbum pels més petits de l'escola i és molt interessant  poder compartir-lo ja que molts dels nens i de les nenes que tenim a la classe en algun moment s’han despistat i s’han sentit perduts. D’aquesta manera podem compartir les vivències i ajudar-nos els uns als altres a superar aquestes pors.



El conte té una seqüència simple i fàcil de seguir que es repeteix tota l’estona i es pot anar complementant i ampliant amb els infants.

Aquesta història tracta d'un petit mussol que està dormint al niu amb la mare, però sense adonar-se cau del niu i quan desperta es troba trist i perdut.


L’esquirol, en veure la situació, brinda ajuda al petitó per tal de trobar a la seva mare. El mussolet la va descrivint de mica en mica; és molt gran, té orelles punxegudes, ulls molts grossos... I el seu amic esquirol el va portant a diferents animals segons les seves descripcions.
Però, quan pensaven que ja l'havien trobat, el petit mussol deia que no era la seva mama, fins que... van arribar a trobar-se amb la granota que, amb les descripcions del petit mussol, el va portar fins on era la seva mare.


Amb aquest conte, per una banda, els infant van adquirint coneixements quan el mussol ha de descriure les característiques de la seva mare. I per altra banda, proposa una situació molt quotidiana pels infants:  la por que senten quan no veuen a la mare.
Per tal que els infants es posin en situació i puguin comprendre el que l'ha passat al petit mussol, han d'identificar les emocions i sentiments que s'han pogut produir al conte com la tristesa,la por, alegria, angoixa....

Aquí us deixo el conte explicat per una de les mestres de l'escola:

dijous, 9 d’abril de 2020

       Normal?
Autora: Amparo Sena
Il·lustrador: Francesc Rovira
Editorial: Corimbo

 Què vol dir NORMAL? Aquest llibre ens ajudarà a fer senzilles reflexions sobre la “normalitat” dels qui ens envolten.


Les il·lustracions són dibuixos molt bonics fets a llapis de colors, amb molts detalls i amb un estil força peculiar.



 La Martina  no para quieta!! És una nena molt curiosa i sempre està fent preguntes.
Un dia mentre esperen al seu pare, que està fent la compra en el mercat, la seva besàvia li diu que es comporti com una nena NORMAL i no faci coses estranyes.

 NORMAL? La Martina pensa... Què vol dir NORMAL?
A partir d'aquesta demanda de la seva besàvia la Martina comença a recordar tothom que coneix, i es pregunta si és normal o no que el pare comenci a llegir sempre el diari pel final, que Laia camine per la vorera sense trepitjar les línies, que l'Oliver vagi amb faldilla...

I així és com l'autora a cada plana ens presenta un personatge amb les seves dèries i rareses ...




 El llibre exposa amb gràcia les rutines establides dels qui ens envolten, sobretot allò que els fa particulars i que, sense ser-ne conscients, els diferencia de la resta.

Normal? és un conte divertit ple de comportaments més o menys esbojarrats i per totes les edats!!

A l'escola  aquest conte ens ho van portar els Reis pel grup de P-5 i els hi va agradar molt i van riure molt!! però també els hi va ajudar a fer petites observacions i reflexions sobre el nostre comportament i el respecte envers al comportament dels altres.




dijous, 2 d’abril de 2020

Ens quedem a casa!!

Estem vivint un període difícil i excepcional de confinament i els nostres infants poden estar preocupats davant les informacions que reben i que sovint no entenen.
Els nens i nenes detecten quan alguna cosa no va bé o quan els adults se senten insegurs o espantats i és important parlar amb els infants sobre el que està succeint.

Segur que n'hi han criatures que no pateixen aquest confinament que estem vivint però d'altres poden estar més angoixats i irascibles i cal parlar amb ells i poder respondre les seves preguntes en un llenguatge clar i entenedor per intentar tranquil·litzar-los i acollir tots els seus neguits.

I quina millor manera per començar aquesta conversa que amb un conte...

 
Aquí us deixo l'enllaç a una adaptació que he trobat d'un conte que ja coneixem i que ja he compartit al blog:
  El Mostre de colors(adaptación coronavirus)













Aquesta adaptació ens pot ajudar a parlar de totes les emocions que ens provoca aquest moment tant estrany que estem vivint.