El meu gat és molt béstia

Títol: El meu gat és molt bèstia

Autor: Gilles Bachellet

Il·lustrador: Gilles Bachellet

Editorial RBA. La Magrana

És un llibre molt ben il·lustrat i divertit!! Es basa en les contradiccions del que diu el text  amb el que estem veiem nosaltres... és com si estiguéssim compartint dos relats.

Com la majoria de gats, el protagonista d'aquest llibre fa com tots els gats: dorm, menja, es renta i fa la migdiada en els llocs més insospitats de la casa...Però també fa coses molt sospitoses...

Segur que és un gat?

“El meu gat és molt gros, molt bon minyó i molt, molt bèstia...” 

“... Fa poc, un amic em va regalar un llibre sobre gats...no he aconseguit saber exactament a quina raça pertany el meu.”

De quina raça o tipus és el meu gat??

És un bon llibre per  observar les reaccions dels infants davant de les contradiccions ja que en aquest conte el text no té res a veure amb les il·lustracions. I també ens ajuda a treballar el sentit de l'humor i la ironia.

A l'escola, aquest àlbum il·lustrat ha sigut una novetat d'aquest Nadal!!

Aquí us deixo l'enllaç al blog del Jaume Centelles amb la presentació d'aquest àlbum en el programa  “L’ofici d’educar” de Catalunya Radio.

cliqueu a sobre de l'imatge per anar al blog

La Balena a l'Hivern

Una bonica història de valor i amistat del creador Benji Davies.

Us recordeu del conte de La Balena, que ja he compartit al blog, doncs aquest conte és una nova aventura de Noè i la balena.

Mentre el pare de Noè emprèn la seva última sortida de pesca abans de l’hivern, ell l’espera a casa amb els seus gats. De sobte, esclata una gran tempesta i Noè decideix sortir a buscar-lo. Però la tempesta és molt perillosa, i queda atrapat enmig d’un mar gelat. 

Quan sembla que tota esperança està perduda, una amiga molt especial apareix per ajudar-lo.

A l'escola aquest conte el vam trobar a la biblioteca al raconet d'històries fredes...

L'abraçada

És un àlbum il·lustrat molt original pels més petits i  narra dos històries que conflueixen just al mig. No importa per quin cantó comenceu: la història us portarà al mateix punt i us farà somriure.

“L’abraçada” ens parla de dos animalons incompresos que ningú vol abraçar:  l’eriçó i la tortuga que es faran un tip de demanar abraçades als altres animalets sense èxit. Tots trobaran excuses per no donar-les. Però, tal i com els explicarà el savi mussol... no han de patir, perquè tothom acaba trobant algú i descobriran que el poder de les abraçades és gegant!!

Aquest conte vol mostrar que les diferències no han de ser excloents, que sempre hi ha algú en la mateixa situació i que, al final, qui vol fer una abraçada troba algú que la vol rebre.

Les il·lustracions són senzilles però molt tendres...

Eriçó està trist. Tan trist com es pot sentir un eriçó. Tan trist, que només hi ha una cosa que pot animar-lo: una abraçada. Però cap animal vol abraçar-lo. A Tortuga li passa exactament el mateix. El mussol els explicarà que el problema és que Eriçó és massa punxegut i Tortuga massa ossuda. Aconseguiran que algú els abraci?

És un llibre molt dolç per gaudir-lo petits i grans...i quan acabeu de llegir-lo us vindran moltes ganes de fer una abraçada!!

 Recordeu que les abraçades ens ajudan a ser més feliços!!

Tornem amb les àvies...

 Després d'una temporada personal molt emocionant torno per compartir amb vosaltres un llibre que m'han regalat fa poc...

Abuelas. Manual de instrucciones

Raquel Díaz Reguera.

Així són i així eren les nostres àvies. Alguna vegada has pensat que la teva àvia, abans de ser la teva àvia, va ser mare? I abans d’això va ser filla, i encara molt abans, va ser una adolescent i, encara que sigui difícil de creure, també va ser una nena amb cues que, igual que tu, tenia la seva pròpia àvia. Les àvies d’avui van arribar a aquest món quan era molt diferent del que tu coneixes.

"Has de saber que cuando una superabuela entra en acción, no hay nada que la detenga. Es capaz de alterar el orden planetario con tal de conseguir lo que se propone, dedicada siempre a defender la felicidad de sus nietos"

Amor, respecte, experiència, història, lliçons de vida, records... Els avis i àvies juguen un paper molt important i estableixen relacions molt especials amb els nets i netes.

I cal que els infants valorin i respectin aquest amor incondicional dels avis.

A l'escola tenin uns quants llibres sobre aquest tema però avui us deixo aquests dos:

Àvies de l'A a la Z de la Raquel Díaz Reguera pels infants més grans...

"Hi ha àvies en tots els confinis de la Terra. Tots hem conegut a una o a moltes, a les nostres o a les dels altres. Els més afortunats trotem a les tardes sobre els genolls d'una àvia Aconsegueixtot o ens xuclem els dits després de paladejar una abraçada de xocolata d'una àvia Rebostera . Molts sabem que hi ha poques sensacions comparables a la de quedar-se adormits a la falda d'una àvia Teixidora de contes o podem presumir d'haver visitat altres planetes a bord de la mirada perduda d'una àvia Llunàtica."

Mireu quines il·lustracions més boniques...

I pels més petits ...

La meva superàvia

Les àvies s'ho mereixen tot i més, oi que sí? Guareixen les ferides amb moixaines, cuinen els àpats preferits de tota la família, arreglen qualsevol desastre i adormen en un obrir i tancar d'ulls les netes i els nets. Com ho fan? Amb els seus superpoders... i molt amor!

A l'escola aquest conte ens ha donat l'oportunitat de parlar de la importància dels avis i la necessitat de cuidar-los i demostrar-los el nostre afecte i amor!!

Què ens fa Feliços?

Text de Marie-Agnès Gaudrat

 Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

En aquests moments de restriccions que ens està tocant viure és un bon moment per reflexionar i iniciar una conversa amb els més petits de les coses que ens fan feliços.

Aquest llibre ens ajudarà a grans i a petits a descobrir els principals valors que hem de cuidar i que realment ens poden fer feliços.

És un conte molt bonic i poètic amb un missatge clar:

que l’origen de la felicitat és compartir la vida amb els altres i construir relacions positives basades en la generositat.

El text és fàcil de llegir i les il·lustracions són molt boniques!! 

Ah! i les seves pàgines desplegables ens conviden a interactuar amb els infants proposant diferents preguntes. 

Aquí us deixo l'enllaç a l'entrada: " Què ens fa feliços? Claus per educar en la felicitat" del blog de Vicens Vives que ens ajuda a reflexionar i ens dona eines per treballar en aquest repte que és educar en la felicitat.

A l'escola és un dels contes que hem tingut molt present aquest inici de curs...

Jo mataré Monstres per tu

Jo mataré Monstres por tu

Santi Balmes i Lyona (il·lustradora)

Colecció: Principal Infantil

És un conte que ens presenta una història metafòrica sobre la por dels infants i que acaba amb un final molt bonic.

Tracta dos temes importants: la por dels petits a la nit i als monstres i la relació pares-fills(el vincle afectiu que aporta als fills la seguretat que necessiten per enfrontar-se a les seves pors, entendre-les i superar-les).

La Martina i una nena-monstre, l’Anitram són les protagonistes i les dues pateixen por nocturna. Tot i que viuen en móns diferents quan es fa fosc i arriba la nit, la Martina té por dels monstres i l’Anitram dels humans. I seran els pares de les protagonistes qui faran un paper important tranquil·litzant les seves filles.

Les pors són normals i fins i tot necessàries ja que ens  ajuden a madurar i ens ensenyen a ser previnguts. És important  acompanyar als infants perquè puguin anar superant les pors a mesura que van apareixent i així guanyar confiança.

Les pors van canviant segons l'edat dels infants van lligades a les diferents etapes del desenvolupament infantil. Podem tenir diferents pors: a la foscor, als personatges imaginaris, als animals, a quedar-nos sols...

Ja he compartit al blog diferents contes sobre aquesta emoció: El Punt( por a no saber fer), Una Mica Perdut(por a perdre'ns) i El Mostre dels Colors,version coronavirus( por a lo desconegut).

Jo mataré els Monstres per tu és un conte que no vol convèncer als nens i nenes que els monstres no existeixen, simplement vol explicar que de vegades tenim por de certes coses o persones perquè no les coneixem. Si fem un esforç i ens atrevim a apropar-nos, potser descobrirem que la por no tenia cap sentit.

I podem recordar aquesta frase:

“No és valent aquell qui no té por 

sinó aquell que és capaç de superar-la”

Nelson Mandela

A infantil hi han infants que fan rebequeries això és normal ja que s'estan reafirmam i necessiten trobar els límits per això és molt important i necessari posar-los.

És un conte que ens ajuda a parlar de la ràbia i l'enuig i ens explica de forma senzilla, a través de les seves il·lustracions, com un nen perd el control de la seva pròpia rebequeria i es converteix en un monstre que destrossa tot.


Autora: Mireille d’Allancé

Il·lustradora: Mireille d’Allancé
Editorial: Corimbo

En Robert no ha tingut un bon dia i s'enfada amb facilitat: per recollir les seves coses, pel sopar..., al final,el seu pare el fa anar a la seva habitació i ...

 “A dalt, a la seva habitació, en Robert sent que una Cosa terrible puja… puja, puja, fins que… GRAAAA surt de cop.”

Aquest conte ens ajuda a provocar una conversa, on cada infant pot explicar les seves vivències en el moment d’una rebequeria i valorar entre tots i totes si és possible trobar solucions. Es pot  tancar el “monstre a la capsa”?? i com ho podem fer?
Podem treballar l'autocontrol, acceptació d’un mateix i dels altres i la  resolució de conflicte.

Aquí us deixo aquest vídeo de la Montse Oller que us pot ajudar a treballar aquestes emocions amb els infants: